Em dedico a l'escaneig làser 3D, i molts dels meus treballs són d'urbanisme i de parcel·les, amb distàncies de centenars de metres. Allà em vaig trobar amb una cosa que en un pis ni es nota: l'escàner i el GNSS no em donaven la mateixa distància.
L'escàner mesura a escala 1; el GNSS, en UTM
L'escàner mesura distàncies reals, a escala 1, com una cinta mètrica. Registro les estacions a Perspective i el núvol surt perfecte.
Per georeferenciar-lo, mesuro uns quants punts amb el GNSS i, en aquests mateixos llocs, prenc amb l'escàner punts de precisió, com en diu Perspective. El GNSS em dona aquestes coordenades en UTM, la quadrícula del cadastre i de la cartografia.
Però la UTM és la Terra aplanada sobre un mapa, i en ella les distàncies canvien una mica. Quant, ho diu el factor d'escala combinat, que depèn d'on ets dins del fus UTM i de l'alçada.
El GNSS, a més, té el seu propi marge: en RTK, d'1 a 4 cm en planta, segons el receptor i la xarxa. Per això en un pis l'escala no es nota (4 mm en 10 m), i en un carrer de 500 m, sí (19 cm). En superfície, l'efecte és el doble: una hectàrea fa gairebé 8 m² menys en UTM.
El meu dubte: escala 1 o UTM?
Si dono a Perspective els punts en UTM, el núvol no encaixa del tot: en aquell carrer de 500 m, els 19 cm es reparteixen com a error entre els punts, uns 10 cm a cada punta amb el millor ajust. És molt més que el marge del GNSS, i Perspective, amb la seva tolerància per defecte, avisa en taronja. Per alguna cosa la seva ajuda demana els punts en coordenades de terreny, a escala 1. I l'ajuda de Business Center explica per què: l'escaneig va a escala de terreny i els punts, a escala de quadrícula.
Així que em preguntava: passo els punts a escala 1, perquè quadrin amb l'escàner, o els deixo en UTM? I val la pena complicar-s'hi?
El que em va explicar en Miguel
Li ho vaig preguntar a en Miguel Espinoza, del departament de suport i formació d'Al-Top, i m'ho va resoldre així:
- Calcular el factor de terreny a la mateixa obra. Trimble Access el calcula amb la posició i l'alçada d'un punt de l'obra, i jo escalo des d'aquell punt. Així els punts del GNSS surten a escala 1 i quadren amb l'escàner.
- Aquest factor serveix per a uns 3 km al voltant. Ho he comprovat a Mataró: a 3 km canvia menys de 0,4 mm cada 100 m. El que més el mou és l'alçada: 100 m de desnivell, 1,6 mm cada 100 m.
- Exportar els punts en UTM i en terreny, per tenir-ne el control.
- Per unir l'escaneig amb la cartografia i el cadastre, UTM.
- I provar-ho de totes dues maneres, segons el que necessiti cada treball.
Val la pena? En un pis, l'escala no es nota. En urbanisme i en parcel·les grans, sí.
Unir l'escaneig amb el cadastre
Compte: les coordenades de terreny no són UTM. Tal com les calculo, coincideixen amb les UTM al punt de l'obra i se'n van separant a mesura que t'allunyes. A Mataró, 19 cm a mig quilòmetre, 39 cm a un i 1,16 m a tres.
El cadastre, la cartografia de l'ICGC i la seva ortofoto són en UTM, així que, per unir-hi el núvol, ha d'acabar en UTM. Business Center ho fa en georeferenciar-lo amb els punts en UTM: escala el núvol a la quadrícula.
El que faig ara
- Guardo sencer el treball del receptor. Amb les coordenades originals es pot refer tot.
- Anoto amb quin factor i des de quin punt estan escalades les coordenades de terreny.
- Abans de lliurar, carrego els punts al CAD, en UTM, al costat del cadastre o l'ortofoto, i miro que encaixin.
Gràcies, Miguel
En Miguel explica el factor d'escala amb infografies molt clares a la seva sèrie de LinkedIn. N'he refet els càlculs i quadren:
- «UTM vs. Escala 1: una diferencia que en obra importa», 1-8-2026
- «¿Por qué en una obra la distancia UTM coincide prácticamente con la de terreno… y en otra no?», 11-8-2026
- «Madrid: cuando casi 5 cm en 100 m sí importan», 18-8-2026
- «Tu modelo BIM está a escala 1:1… ¿pero tus coordenadas de replanteo están en cuadrícula UTM?», 25-8-2026
- «¿Qué pasa cuando un modelo BIM o un DXF no coincide con el sistema de coordenadas del trabajo?», 8-9-2026
- «Coordenadas compartidas: conectando el modelo BIM con la realidad», 15-9-2026
- «Meridiano de Greenwich (0°): ¿UTM 30N o UTM 31N?», 22-9-2026
Si necessites un núvol de punts georeferenciat per al teu projecte, explica'ns el cas. Sol·licita informació.
Fonts, consultades el 23-9-2026:
- Trimble: georeferenciar a Perspective; georeferenciar escanejos a Business Center; núvols a escala de terreny i de quadrícula; sistema de coordenades de terreny a Trimble Access; guia del receptor R12i, p. 88: RTK en xarxa, 8 mm + 0,5 ppm en planta.
- ICGC: xarxa CatNet, RTK de 2 a 4 cm en planta; referencial topogràfic local, en «l’oficial a Catalunya (ETRS89 UTM 31 Nord)», i ortofoto local, en el mateix sistema.
- BOE-A-2015-11655: la cartografia cadastral, en ETRS89 amb projecció UTM.
- NOAA, manual NOS NGS 5, p. 48-49: el factor combinat és el producte del factor de la projecció pel d'elevació, i les superfícies es corregeixen amb el seu quadrat.
- Càlculs propis amb les fórmules del manual de projeccions de l'USGS i la biblioteca PROJ sobre EPSG:25831, amb la posició i l'altitud de Mataró a l'Idescat i l'alçada del geoide EGM2008.
Imatge de portada: núvol de punts de Registra3D a Sitges.
